Són sorprenents els camins
de la teva ment
perversament estranya.
Com innocents individus
esperem a la porta
d'un avió que no s'enlaira.

Anem corrent cap a un lloc
que no sabem on és,
no hi ha cap pista d'on para.
Veurem conyac i licor
i vins que fan olors
i cerveses i moltes plantes
que fan volar la ment,
i surts de dintre teu.

És un viatge estelar
volem molt lluny.
Des del sofà creuem el mar flotant.
Nedem entre els estels.
Som dins de l'hiperespai
en una nau de colors
de verds daltònics, blaus i grocs
i fugim de la realitat
fictícia, inversament linial, de l'horitzó.

I ara em desperto nu
perfectament alat.
M'he convertit en un àngel.
I llepo un tros de barnís
buscant cada matís.
I ara em surten escates

Sense pensar-ho més,
m'enfilo a la paret.
Sóc una sargantanai menjo mosques.
menjo suc d'escarabats
i sento com m'embriaga,
i se me'n va la ment,
i surto de dins meu.

És un viatge estelar
volem molt lluny.
Des del sofà creuem el mar flotant.
Nedem entre els estels.
Som dins de l'hiperespai
en una nau de colors
de verds daltònics, blaus i grocs
i fugim de la realitat
fictícia, inversament linial, de l'horitzó.